EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de John Boyne

Després del Diari d’Anna Frank, crec que El noi del pijama de ratlles és un llibre de lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui conèixer el que va passar amb els jueus durant la 2a guerra mundial.

La història de Bruno i Schmuel t’ajuda a conèixer una mica més un dels capítols de la història més inhumans i més cruels: el règim de Hitler, els camps de concentració, el genocidi humà, la manca de llibertat...

Dos fillets de nou anys -nascuts el mateix dia del mateix mes del mateix any- et deixen entrar en la seva “nova vida” i et descriuen tot el que senten amb les seves paraules d’infant; et descriuen tot el que veuen amb els seus ulls d’infant.
Uns ulls d’infant nets i transparents que, enmig d’un paisatge gris i fred, cerquen la calor d’una nova amistat per explorar junts un món nou i desconegut, sense entendre que el que està passant és molt més que un simple canvi de casa, un simple canvi de feina, d’amics o de vestit.

Dos fillets de nou anys -nascuts el mateix dia del mateix mes del mateix any- no poden jugar junts perquè un reixat de filferro els separa.

I jo em deman:
Com et pot canviar la vida un reixat de filferro, uns metres de distància?
Qui pot dir que ets “contrari” perquè penses diferent, reses diferent o fas coses diferents?
Qui té dret a robar-te la llibertat i la dignitat?
Quin botxí et pot prendre la vida?

Al final, el joc innocent de dos aprenents d’exploradors fa que el destí es burli d’aquell qui es pensa tenir-ho tot ben programat i ben fermat.
I el botxí esdevé víctima del seu propi pla maquiavèlic.
Un final sorprenent que et deixa sense paraules...