Avui capvespre pensava:Que bé! Quina tranquil.litat!
***
No sabia què passava,
però tenia la sensació que una pau i un silenci extraordinaris
envaïen tota la casa.
***
Quan devers les 20h he volgut telefonar
i he vist que el telèfon no funcionava,
m'he dit a jo mateixa:
- Clar que hi havia calma,
el telèfon no ha pogut sonar!!
No funciona!!
***
Després de la tempesta de la setmana passada
-la qual ens va deixar sense llum durant un parell d'hores-
i després de la desconnexió telefònica forçada d'avui capvespre,
pens que
-si no fos per aquestes "aturades" obligades,
causades per agents externs com la meteorologia
o les avaries tecnològiques-
no aturaríem mai.
***
No sabia què passava,
però tenia la sensació que una pau i un silenci extraordinaris
envaïen tota la casa.
***
Quan devers les 20h he volgut telefonar
i he vist que el telèfon no funcionava,
m'he dit a jo mateixa:
- Clar que hi havia calma,
el telèfon no ha pogut sonar!!
No funciona!!
***
Després de la tempesta de la setmana passada
-la qual ens va deixar sense llum durant un parell d'hores-
i després de la desconnexió telefònica forçada d'avui capvespre,
pens que
-si no fos per aquestes "aturades" obligades,
causades per agents externs com la meteorologia
o les avaries tecnològiques-
no aturaríem mai.
3 comentaris:
VOLS DIR!!! QUE PER ATURAR-TE HAS D'ESPERAR QUE NO HI HA LLUM O QUE EL TELÈFON SE TE ROMPI... EUGÈNIA FET-HO MIRAR
Eugènia, els aparells electrònics ens envaeixen de debò i diuen que no és bó dependre tant d'ells.
Si l'aturada de la setmana passada hagués durat tota la nit, quantes persones hagueren sopat fred?
Aquesta societat està descompensada i a la llarga no pot acabar massa bé.
Salut
Tens raó Damià.
I justament després de sopar fred, va tornar el llum.
Publica un comentari a l'entrada