Avui vespre,

totes les famílies amb mestres i amb fills que van a l'escola

preparen motxilles, llibres, estoigs, uniformes, babis...

***

Avui és un vespre d'anar a dormir prest,

dormir, com a mínim, les 8 hores reglamentàries

i descansar per demà estar al cent per cent.

***

També és un vespre de nirvis i qualque mal de panxa.

I és que començar un nou curs és

una mescla d'il.lusió i -com deia na Rosa al seu bloc- també de nostàgia.

***

Il.lusió de retrobar-te amb els companys,

però també nostàlgia per l'estiu que ja s'acaba.

***

Il.lusió d'aconseguir nous propòsits, nous objectius, nous reptes;

però també nostàlgia dels dies sense horaris, sense deures ni correccions.

***

Il.lusió d'acompanyar tants infants i adolescents en el seu creixement,

en el seu aprendre a aprendre,

en el seu dia a dia...

***

Però sobretot,

després de 12 anys de ser mestra i a punt de començar el 13è,

nostàlgia d'haver vist arribar tants i tants fillets i filletes,

que després han estat adolescents,

i que molts d'ells ara ja són persones adultes

amb uns estudis,

una feina,

algunes ja amb família,

altres ja amb oposicions...

***

I és que aquesta és una de les satisfaccions de la professió de mestra

i és una de les raons per les quals avui valdrà la pena tenir "mal de panxa".