Ahir vaig anar al concert d'en Xavier Larsson amb ma mare.

I la veritat és que vaig al.lucinar.

N'havia sentit xerrar molt d'ell,

però encara no havia tingut l'ocasió de sentir-lo en directe.

***

A l'entrevista que li va fer el diari "Menorca" la setmana passada,

en Xavier Larsson deia que, per sonar el saxo, es necessiten tres coses:

1. Tècnica instrumental

2. Expressivitat

i 3. Tècnica corporal.

***

I és ver, la manera com se solen moure els saxofonistes no és fruit de l'atzar,

sinó que és fruit d'una tècnica apresa

que els ajuda a tocar l'instrument amb una expressivitat molt especial,

i els ajuda a transmetre al públic tot el que ells senten en aquell moment.

***

Durant el descans,

vam poder xerrar amb familiars i amics nostres.

Tothom estava meravelladíssim de les qualitats d'aquest al.lot tan jove.

I molts es feien la mateixa pregunta:

Un músic, hi neix o s'hi fa?

***

No ho sé, però sonar el saxo i el violí com ho fa en Xavier,

amb només 18 anys,

em fa pensar que esteim davant un GENI,

davant un CRACK!!

***

Esperam poder-lo tornar a sentir molt prest

i poder gaudir una altra vegada d'una vetllada com la d'ahir.

***

Des d'aquí, una salutació molt especial per a na Melanie,

germana d'en Xavier i alumna del nostre institut MAC.