Ahir vam anar a cercar tàperes.***
Quan érem petites hi anàvem cada any.
Després vam estar uns anys que no hi vam anar.
I ara sembla que hem recuperat la tradició.
***
I és que val la pena:
és una activitat entretinguda,
en contacte amb la natura,
que et permet rallar, cantar i desconnectar del dia a dia.
***
La setmana que ve hi haurem de tornar
perquè encara en vam deixar moltes.
***
I si les tàperes t'agraden, val la pena,
ja que són molt més bones i més gustoses que les comprades.
I molt més barates:
només has de mester un pessigot de sal, vinagre
i paciència a l'hora de collir-les.
***
Des d'aquí una salutació molt especial a na Ruth.
Esper que t'agradi el meu bloc.
2 comentaris:
Hola!!
Es una cosa q no i e anat mai i em fa ilusio.
Ja aniré un dia amb s'avi!! jeje
Sí, vés-hi, val la pena anar-hi, almanco, una vegada en la vida!!
He, he, he!!
A més tenint en compte com van de cares, si hi vas, t'ho estalvies .
Publica un comentari a l'entrada